Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Costa d’Ivori 2009
Estat
El president Laurent Gbagbo i el primer ministre, Guillaume Soro, van decidir ajornar les eleccions generals, previstes per al 29 de novembre, perquè no s'havia enllestit el registre dels votants La consulta, fixada en els acords de pau, permetrà restablir l'ordre constitucional, trencat amb la revolta del 2002 que va provocar la divisió del país La decisió va ser criticada pel Govern francès, que manté un dispositiu militar al país En un pas més cap a la pacificació, els combatents de les Forces Noves FN, dirigides per Soro, es van desmobilitzar per integrar-se a l'exèrcit i van…
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits…
Joan II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes i de Neopàtria (1338-48), fill de Frederic II de Sicília.
Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu 1345…
Sant Salvador
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador .
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu
Sant Amanç de Pedrós
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al S del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del segle XII
Perge
Història
Antiga colònia dòrica a la regió de Pamfília, a l’Àsia Menor.
Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones
Perella
Església
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), situada dalt un turó, a la dreta del Ter.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada
Bonany
Santuari
Ermita
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany
, prop del cim del puig de Bonany
(317 m), abans anomenat puig de Burguès
, dins el terme de Petra (Mallorca), entre aquesta vila i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior obra del s XVII en 1920-25 hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval El santuari estigué a càrrec de donats fins el 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat Hi ha una hostatgeria
ecopedagogia
Educació
Pràctica educativa que té en compte la formació de la consciència ecològica per tal de promoure la sostenibilitat i la preservació del medi ambient i la biodiversitat.
Posa èmfasi en la relació de dependència mútua entre el medi ambient, el conjunt dels éssers vius i la humanitat, i fomenta la responsabilitat individual i collectiva amb relació al futur del planeta Sovint s’utilitza aquest concepte en un sentit més ampli, relacionant-lo amb l’educació pels drets humans, la solidaritat i la pau
diktat
Història
Política
Tractat imposat.
El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau Versalles, 28 de juny de 1919 que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació Hom també donà aquest nom al tractat imposat a Itàlia pels aliats en acabar la Segona Guerra Mundial