Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
integral el·líptica
Matemàtiques
Integral de tipus ∫ Rdz
on φ(z) és un polinomi en z de grau 3 o 4 i amb coeficients complexos, i on R
(i, w) és una funció racional de variables independents z,w.
Aquest nom prové del fet que, en intentar rectificar un arc d’ellipse és a dir, en intentar calcular la longitud d’un arc d’ellipse, sorgeix una integral d’aquesta mena Tota integral ellíptica pot ésser transformada per canvis adequats de variables com una suma d’integrals elíptiques elementals Les integrals ellíptiques elementals són de tres tipus integral ellíptica de primer tipus integral ellíptica de segon tipus integral ellíptica de tercer tipus Quan una integral ellíptica s’ha descompost en suma d’integrals ellíptiques elementas es troba en forma estàndard de Legendre-Jacobi
Dorothee Sölle
Religió
Teòloga alemanya protestant, experta en literatura i activista política.
Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995
The Velvet Underground
Música
Grup de rock format a Nova York el 1965 per Lou Reed (veu i guitarra), John Cale (veu, baix i viola), Sterling Morrison (guitarra) i Maureen Mo Tucker (bateria).
La seva música, fosca i personal, formà part de la nova intellectualitat del principi dels setanta, i es convertí en l’avantguarda de l’escena novaiorquesa Apadrinats per Andy Warhol i amb la participació de Nico, enregistraren The Velvet Underground and Nico 1967, el segon disc, ja sense Nico, fou White Light/White Heat 1967, després del qual JCale abandonà la formació per emprendre la seva carrera en solitari Seguiren The Velvet Underground 1969, Loaded 1970, Live at Max's Kansas City 1972, 1969 Live 1974, VU 1984 i Another View 1986
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
ducat de Maqueda
Història
Títol concedit a Castella, el 1530, al ric home Diego de Cárdenas y Enríquez (mort el 1542), senyor de Maqueda, fill i hereu de Gutierre de Cárdenas.
En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón
Anton Farré i París
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”
Tomàs Escriche i Mieg
Construcció i obres públiques
Inventor.
Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc
ducat d’Àndria
Història
Títol concedit en el regne de Nàpols el 1507 a Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità).
El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos
Borís I de Bulgària
Història
Kan, després príncep dels búlgars (852-889).
Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó
Carlota de Mena i Zamora
Teatre
Actriu.
El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom