Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
s’Almudaina d’Artà
Història
Antiga fortalesa islàmica que donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratencs i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d'Artà anomenada en un principi s' Almudaina d’Artà i el santuari de Sant Salvador d’Artà a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig
codificació de descripció múltiple
Tècnica de codificació de font que planteja la codificació d’un senyal en dos o més senyals derivats, cadascun dels quals rep el nom de descriptor o descripció.
Els descriptors són senyals independentment decodificables destinats a ser transmesos per diferents camins per tal d’assolir un determinat destí El receptor dels diferents descriptors pot fer una descodificació de qualsevol d’aquests La qualitat del senyal rebut és proporcional al nombre de descriptors rebuts L’objectiu principal d’aquesta tècnica és proporcionar resistència a errades que es puguin produir durant la transmissió del senyal per un canal de comunicacions o xarxa de comunicacions
endònim
Geografia
Nom propi, de lloc o de persona, usat per una llengua determinada per a referir-se a un territori (endotopònim) o persona (etnònim) de la seva àrea lingüística.
la Cometa
Urbanització
Urbanització del municipi de Teulada (Marina Alta), situada a la partida del mateix nom, a 1 km del nucli de Teulada, vora la carretera de Moraira a Calp.
Iammo
Ciutat
Nom d’una ciutat d’època romana, citada com una de les dues destacades de Menorca (l’altra és Mago, Maó) i que normalment hom identifica amb Ciutadella.
venacions
Història
A l’antiga Roma, nom ( venationes
) donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris
.
Foren introduïdes al segle II aC i tingueren la màxima esplendor durant l’Imperi A la inauguració de l’amfiteatre de Flavi moriren nou mil animals, i per a celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis foren mortes onze mil feres
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
títol
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna generalment al número dels fils fins (seda, raions, fils sintètics) quan és expressat en deniers o en tex, segons el sistema de numeració directe.
terri
Química
Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben en la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
Hom usa encara la denominació metalls de les terres rares o escasses per a designar el grup constituït pels lantànids, l’escandi i l’itri
música lleugera
Música
Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics, generalment per a conjunts petits.
La proliferació dels mitjans de reproducció sonora, al s XX, ha donat una gran difusió a aquest tipus de música, emprada molt sovint com a element d’ambientació cafès, restaurants, llocs de treball o de diversió balls, festes, platges, etc