Resultats de la cerca

Era un antic municipi juntament amb l’actual llogaret de Puigverd agregat al de Benavarri abans del 1930 L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe

El municipi 304 h 1981 comprèn també els nuclis de Navarri, Viu, Senç i Morillo de Liena i, des d’abans del 1970, els de Vacamorta, Espluga i Terrassa, fins aleshores del municipi de Merli Baixa Ribagorça

Culmina a l' agulla d’Ixeia 2835 m alt

En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…

Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…

El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987 garantint la…

Situació Façana sud de l’església, on s’observa una esvelta finestra en forma d’espitllera la porta és amagada per la vegetació ECSA - JA Adell L’església de Santa Clara és al cim d’un turó que domina la carretera de la vall de la Fueva Mapa 31-11 250 Situació 31TBG804780 S’hi accedeix, des de la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat el quilòmetre 38, cal prendre la carretera que porta a Panillo Aleshores, entre el quilòmetre 2 i 3, surt una pista, en mal estat, en direcció nord que puja fins al grup de cases de Puigcremat, centrat per l’església, perfectament visible JAA Història Res no…