Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Sol i Llum
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), situat prop de la carretera que uneix la població amb la ciutat d’Alacant.
la Canyada del Fenollar
Partida
Partida del municipi d’Alacant (Alacantí), a la dreta de la rambla de les Ovelles, prop del terme de Sant Vicent del Raspeig.
Fabraquer
Barri
Barri del municipi del Campello (Alacantí), al sud del poble, al sector septentrional de la platja Mutxavista i de la de Sant Joan.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d’Alacant
Alabastre
Caseria
Caseria del municipi d’Agost (Alacantí), situat al SW del terme, entre els caserius de la Canyada i Verdegàs, del municipi d’Alacant.
Universitat d’Alacant (UA)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior creada a Alacant el 1979.
Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior…
serra de Cabrafic
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alacantí, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els termes de Campello i d’Aigües de Busot.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello
el Palamó
Vila (palamoners; 72 m alt.) del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant.
Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…
el Barranc
Partida
Partida rural del municipi de Xixona (Alacantí), vora la rambla de la Torre, entre els districtes d’Almarx, Segorb i Feliu, amb població disseminada.
el Palmerar
Estació del ferrocarril de Dénia a Alacant, dins el terme d’Alacant (Alacantí), al límit amb el del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.