Resultats de la cerca

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

Influí notablement en el naixement de l’activitat científica i intellectual de l’Islam Hi hagué una famosa escola de medicina, amb mètodes derivats d’Alexandria i d’Antioquia Es destacà també com a transmissora de l’ensenyament grec d’Edessa i de Nísibis a Bagdad

Autodidacte Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d’Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona Formà part del grup Parpalló de València El City Art Museum de Saint Louis Missouri li adquirí obra Passà de la figuració a l’abstracció

Derrotat per l’emir al-Ḥakam I, fugí a Alexandria i es dedicà a la pirateria fins que fou expulsat pels abbàssides Passà aleshores a Creta, en foragità els bizantins 827 i hi construí la fortalesa d’al-Handaq, d’on procedeix l’actual ciutat de Càndia

Orígenes declarà repetidament voler ésser un fill fidel i incondicional de l’Església, però el seu pensament, creador i personalíssim, així com tingué grans admiradors i imitadors Atanasi, Dídim, els tres Capadocis, Evagri, Hilari, Ambròs, etc, fou pretext per a vives i complicades polèmiques així Metodi d’Olimp, Pere d’Alexandria, Epifani de Salamina, Jeroni, Teòfil d’Alexandria i altres mogueren una polèmica contra Orígenes, basada, la major part de les vegades, en falses interpretacions o en frases preses isoladament o enunciades només hipotèticament per ell…

Adepte al neopitagorisme, fundà una escola estoica que després dirigí el seu fill Quint Sexti Níger Posseïa una doctrina moral semblant a la cristiana Escriví tractats en grec molt apreciats pels antics La secta dels seus seguidors, a la qual pertangué Soció d’Alexandria, s’extingí vers l’any 64 dC

Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major

Autor d’obres botàniques i zoològiques utilitzades per Plini el Vell, és conegut per les seves Historiae Philippicae , història universal en quaranta-quatre llibres Independent de la tradició patriòtica romana, s’inspira en Timàgenes d’Alexandria L’obra s’ha conservat en l’epítom que en féu Marc Junià Justí al segle III

Ensenyà a Alexandria vers el 130 Ireneu li dedicà un capítol en l' Adversus haereses Ensenyava que la creació del món era obra dels àngels inferiors, i que Jesús era un simple home El seu fill Epífanes fou també gnòstic, i la seva deixebla Marcellina difongué el carpocratisme a Roma 154-165

Emigrà al Magrib per estudiar, i des del 1375 fou imam i ḫāṭib de la Qarawiyyīn de Fes Autor d’un comentari a les Ḥikam d’ibn ‘Aṭā'Allāh d’Alexandria i de diverses epístoles de direcció espiritual Rasā'il sugrà i Rasā'il kubrà , la seva mística representa un retorn al sufisme primitiu