Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Joaquim Espinós i Felipe
Literatura
Escriptor i filòleg.
Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil, Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni…
,
Guillem Despuig
Música
Teòric de la música, probablement valencià.
Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor…
Bernat d’Olivella
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276…
Josep Palomero i Almela
Literatura catalana
Narrador i poeta.
Ha estat vicepresident de l’ AVL Té una àmplia bibliografia amb llibres de text i materials per a l’ensenyament de la llengua Es donà a conèixer com a poeta amb Innocents de pagana decadència 1978 i Crònica carnal 1980, premi Jordi de Sant Jordi El 1982 publicà la narració infantil El pardalet sabut i el rei descregut premi Tirant lo Blanc, i, un any més tard El pianista de jazz premi Malvarrosa de contes L’any 1986 aparegué el poemari Quadern de bitàcola , i, posteriorment, els volums de narrativa breu Ball de màscares 1992 i Vuit contes i mig 1993 Amb la novella Els secrets de Meissen 1994…
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren…
Sant Francesc
Barri
Barri d’Alzira (Ribera Alta), dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,
Massalavés
Aspecte de Massalavés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés ©…
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…
Diego Hurtado de Mendoza y Lemos
Història
Primer comte de Melito i d’Aliano, al regne de Nàpols, lloctinent i capità general de València (1520-23) i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Fill segon del cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat, juntament amb el seu germà Rodrigo, pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Participà en la guerra de Granada El 1500 passà a Nàpols com a general de l’armada, conquerí la Calàbria i aconseguí diversos èxits, que foren recompensats, el 1506, amb els comtats de Melito gran d’Espanya des del 1516 i d’Aliano, amb la dignitat de gran justicier de Nàpols i amb la senyoria de Francavilla i diverses baronies De retorn a la Península, fou nomenat lloctinent general de Catalunya i València 1520, però, a causa del desencadenament de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina