Resultats de la cerca

Fill d’Abdülmecit I i successor d’Abdülhami II, durant el seu govern tingueren lloc les guerres balcàniques 1912 i 1913 i la participació de Turquia en la Primera Guerra Mundial

Tingué els visirats de Mehmet i Ahmed Köprülü i de Kara Muṣṭafà Després de la victòria de la coalició europea a Mohacs 1687, fou deposat pel seu germà Solimà II, amb la collaboració de Mustafà Köprülü

Disputà infructuosament a Àustria el control del Danubi, i hagué d’afrontar diverses revoltes a l’Àsia Menor i a Pèrsia

Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la cultura i les arts

Fill de Baiazet, restaurà la unitat turca, desfeta a causa de la invasió de Tamerlà 1402

És autor de l’epístola en vers Llàgrimes del Khorāsān, gènere poc freqüent en la literatura persa, motivada pel fet que Sanǧar caigué presoner de les tribus turques de Guzz Bé que poc menys que desconegut a Occident, és considerat el millor panegirista de la literatura persa

Protegit del ministre i escriptor ‘Alī Shīr Nawā'ī És autor d’una història des de la creació fins al regnat d’Ḥusayn Bāyqāra, Rawsat ul-Safā' , en set volums i un apèndix geogràfic

Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant de la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953

La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem Fratres a causa…

Té uns 12 km 2 d’extensió És situada en una badia entre els caps Tres Forcas i Agua, i una franja neutral de 500 m d’amplada la separa de l’estat del Marroc per la part continental El nucli primitiu era un illot-fortalesa que domina la plana on s’aixeca la ciutat moderna La població és en gran majoria d’origen espanyol, i l’única minoria important és la musulmana el 15% És una plaça militar amb funcions econòmiques limitades a les necessitats de la població L’antiga Rusaddir fou una colònia fenícia i cartaginesa des del segle VI aC Conquerida pels vàndals 430 i pels àrabs segle VIII, es…