Resultats de la cerca
Es mostren 1530 resultats
cordilina
Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
licaó
Licaons al Zoo de Barcelona
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
de la família dels cànids, d’aspecte semblant al de la hiena; ateny 1 m de llargada, sense la cua.
Té el pèl curt i la coloració molt vistosa, amb taques negres, blanques i groguenques És un bon corredor, i escomet zebres, bous i antílops caça tant de dies com de nits Habita, en grups d’uns 30 individus, a la sabana africana
llebre de mar
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis, de la família dels aplísids, de 10 a 15 cm de llargada, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que recobreixen completament aquest i la conquilla.
És de color marró amb taques blanques Habita a la Mediterrània, sobre les roques cobertes d’algues, de les quals s’alimenta Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra A limacina i la llebre de mar bruna A depilans
nou del Brasil
Botànica
Arbre de la família de les lecitidàcies, de 30 a 40 m d’alt, amb fulles ovades o oblongues, de fins 50 cm, flors grogues en panícules grans i fruits en càpsula, de fins 30 cm de diàmetre i d’un a tres quilos de pes, cadascun dels quals porta de 15 a 30 llavors trígones envoltades d’una paret dura.
Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%
timolftaleïna
Química
Colorant derivat del timol.
Es presenta en forma de pólvores blanques, solubles en èter i insolubles en aigua, que es fonen a 253°C És emprat en medicina i com a indicador àcid-base en anàlisi química, amb un interval de viratge entre pH 9,3 incolor i pH 10,5 blau
solontxac
Geologia
Sòl salí de perfil poc diferenciat, d’estructura grumollosa i estable, amb una alta proporció de calci en el complex absorbent.
L’humus és de tipus mull o anmoor i el pH és lleugerament bàsic A la superfície apareixen eflorescències salines blanques en l’estació seca Els solontxacs són freqüents a les regions àrides, i la vegetació que s’hi fa és halòfila, especialment adaptada a la salinitat
pota de cavall
Micologia
Bolet de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor de 3 a 7 cm d’ample, atenuat en una mena de peduncle.
El peridi és granellut i de color bru ocraci, sovint amb tonalitats vermelloses La gleva és primerament blanca i finalment d’un negre purpuri, amb vetes blanques, i fa una forta olor metàllica Es troba en hàbitats diversos, sobre sòls més o menys sorrencs No és comestible
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
cuaenlairat
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels musicàpids, vagament similar al tord, de dimensions regulars i de plomatge rogenc.
Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós