Resultats de la cerca

Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956 fou nomenat…

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de…

Ha conreat el conte filosòfic de regust voltairià, però ha excellit, sobretot, en la novella autobiogràfica Mijn woningen ‘Els meus domicilis’, 1950-54

Es casà el 1960 amb el rei Balduí de Bèlgica  i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada

La publicació de De Leeuw van Vlannderen ‘El lleó de Flandes’, 1838, novella històrica a la manera de Walter Scott, obtingué un gran ressò i serví de base a la reivindicació romàntica del neerlandès Escriví gairebé un centenar de novelles històriques i rurals, entre les quals Jacob van Artevelde 1849 i De loteling ‘El conscrit’, 1850, una història de Bèlgica i reculls de contes i narracions populars

Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi

Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942

Franciscà, fou professor de teologia a Salamanca Tingué un paper destacat a les sessions tercera i quarta del concili de Trento 1545 És autor de diverses obres exegètiques i de De justa haereticorum punitione 1547 i de De potestate legis poenalis 1551, on defensà la pena de mort i assenyalà les condicions de la guerra justa