Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
riera de Llémena

La riera de Llémena després del pas del temporal Glòria (23 de gener de 2020)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Riera
Afluent esquerre del Ter que rega el SE de la Garrotxa i l’W del Gironès.
El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i…
gasogen
Química
Aparell o instal·lació emprat per a produir un gas combustible.
N'hi ha de dos tipus els destinats a la producció d'acetilè per reacció del carbur de calci amb aigua i els emprats en la gasificació de combustibles sòlids Els primers eren propis de les antigues installacions domèstiques i eren emprats en l’obtenció de gas per a soldadura o per a ésser emprat com a primera matèria en la indústria química Avui, però, han caigut en desús a causa del millor rendiment del craqueig en l’obtenció d’acetilè i perquè aquest ha estat substituït per altres gasos en la combustió Els del segon tipus han estat emprats de vegades per a la locomoció d’automòbils en…
Castell de Vallverd (Sarral)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés…
Gavet de la Conca

Vista general del poble de Gavet de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…
Vallverd de Queralt

Vallverd de Queralt (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (637 m alt.) del municipi de Sarral (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Montbrió de la Marca .
És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de Conques…
Trujillo
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N pels estats de Zulia i Lara, a l’E per aquest i Portuguesa, al S pels de Barinas, Mérida i Zulia, i a l’W per aquest i pel llac de Maracaibo.
La capital és Trujillo 25 921 h 1971 La Cordillera de Mérida travessa l’estat de N a S i forma la divisòria d’aigües de les conques de l’Orinoco i del llac de Maracaibo Hi ha una alternança de valls molt riques i muntanyes menys fèrtils, anomenades páramos El riu més important és el Motatán, que desemboca al llac de Maracaibo El clima és de tipus tropical, amb una pluviositat de 1000 mm i una temperatura de 22°C La població és rural i dispersa, bé que la major part s’agrupa a les valls dels rius, sobretot a la del Motatán, que constitueix el centre econòmic de l’estat La seva…
serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
Barcelona
Ciutat
Capital de l’estat d’Anzoátegui, Veneçuela, travessada pel riu Neveri, que desemboca, a 5 km, a la mar de les Antilles.
El conjunt urbà és constituït per la ciutat, Puerto de la Cruz, Guanta i altres capitals de municipi molts edificis conserven l’arquitectura colonial, com és ara la catedral Barcelona centra les activitats ramaderes i agrícoles de les conques de l’Unare i del Neveri L’explotació del petroli terra endins, la installació de les refineries de Puerto la Cruz i el comerç han desenvolupat la ciutat en tots els aspectes durant els últims 20 anys Les urbanitzacions industrials uneixen la ciutat amb Puerto la Cruz, i els barris moderns avancen per les planes circumdants El port mercantil…
serra del Corb
Serra
Serra (936 m alt.) de la Garrotxa, entre la plana d’en Bas i la vall d’Hostoles.
Forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa subpirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter el coll de Fontpobra les separa de la serra de Finestres, sector central d’aquesta alineació És un relleu en forma de costa, acinglerat al vessant septentrional, damunt la vall del Corb on hi ha el poble i l’església de Sant Miquel del Corb i el pla de Sacot on hi ha la notable fageda d’en Jordà Al vessant meridional es formen el riu Brugent i la riera de Sant Iscle Les formacions volcàniques condicionen el paisatge, tant al vessant…
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina