Castell de Vallverd (Sarral)

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi. El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd. L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés. En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat del castell a Guillem d’Aguiló tantes vegades com la demanés. Pere Arnau es retindria per ell tres quartes parts del castell i en cediria una quarta part a Guillem. A més, s’acordà que el castlà que hi posés Pere Arnau s’hauria d’encomanar a Guillem d’Aguiló i que Pere Arnau posaria el castell de Flix en batllia de Guillem d’Aguiló. Així mateix, Pere Arnau havia de fer un dels serveis que normalment havia de fer tot vassall, defensar l’honor que tenia el seu senyor.

El 1178 Estefania, filla de Pere Arnau de Conques, va vendre al comte-rei Alfons I i a la seva muller Sança la part que li corresponia en la quadra de Vallverd, que els antecessors del rei havien donat als seus avantpassats, és a dir, les tres quartes parts de la quadra i la quarta part que tenia a la fortalesa, pel preu de cent deu morabatins d’or bo. Posteriorment, el 1191, el mateix rei Alfons cedí aquest castell en feu a Valgensi Roger de Conques. Aquest, però, va gaudir poc d’aquesta propietat, atès que el 1195 la vengué juntament amb la jurisdicció civil i criminal a Guillem d’Aguiló. Al principi de l’any 1199 Guillem d’Aguiló va traspassar el castell a Bernat de Fiol. En testar, aquest darrer deixà la senyoria de Vallverd al seu fill, Bernardo, el qual la passà a la seva filla Sibil·la i aquesta la transferí, vers el 1284, al seu fill Guillem de Vallverd, casat amb Elvira de Banyols. Aquests darrers, el 1306 cediren el castell al seu fill, Arnau de Vallverd, i aquest darrer en fer testament l’any 1334 el deixà a la seva filla, Elvira.

De tota manera, sembla que els Alemany-Cervelló degueren tenir possiblement la senyoria eminent, atès que Guerau Alemany de Cervelló empenyorà en diverses ocasions, a la darreria del segle XIII, els castells de Vallverd i Cugul per tal de redimir certs deutes que havia contret. El 1275 Guerau Alemany empenyorà les rendes d’aquests dos castells a favor de Pere d’Albarells per un debitori de 15 000 sous barcelonesos. Alguns anys més tard, el 1293 tornà a pignorar les esmentades fortaleses a Berenguer de Palmerola per poder pagar un deute de 800 morabatins. El 1306 Guillem d’Anglesola i Guerau Alemany, com a marmessors de l’altre Guerau Alemany, posaren en venda els esmentats castells, els quals foren comprats per Arnau de Torroja, en representació dels hospitalers pel preu de 22 000 sous barcelonesos. Tanmateix, Sibil·la, filla de Guerau Alemany, impugnà la venda i promogué tot un seguit de plets contra els hospitalers que finiren amb una sentència per la qual havien de donar al marit vidu de la dita Sibil·la, Bernat Ramon de Ribelles, 11 500 sous. El 1380 Guillem de Guimerà, prior de Catalunya, comprà a l’infant Joan tota la jurisdicció sobre Vallverd i Cugul. Al llarg dels segles XVI i XVII els hospitalers tingueren diverses controvèrsies arran de la castlania de Vallverd, la qual en aquells temps estava en poder de la família Biure. Aquests desacords finiren quan el 1607 Rafael de Biure reconegué que ell només tenia els drets de la castlania.

Al segle XVI l’estat del castell era lamentable; la torre de l’homenatge fou restaurada i reutilitzada com a presó del poble, però al XVIII ja s’havia abandonat. Després serví com a pedrera per als habitants del poble de Vallverd.