Resultats de la cerca

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement…

Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou…

Fou alumne de Joan Baptista Pujol i de Josep Rodoreda Obtingué per oposició la plaça de professor de música a l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona Fou guardonat amb diversos premis en diferents festivals catalans L’any 1878, en el Certamen Clavé celebrat al Teatre Tívoli per la Societat Coral Euterpe de Barcelona, el jurat li atorgà un premi per la peça coral La festa major A part d’obres corals, compongué també peces per a orquestra Fou mestre de capella de l’església de Santa Maria de Sants

Formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, estudià direcció coral a Namur Bèlgica, amb Pierre Cao Des del 1993 dirigeix el Cor Madrigal de Barcelona Ha estat titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar 2001-03 i del cor de l’orquestra Ciudad de Granada, del qual és fundadora 2004-05 El setembre del 2005 assumí la titularitat del Coro Nacional de España, càrrec que ocupà fins al 2010 Fou professora de Direcció Coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya 2002-05 L’any 2014 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura

Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe  de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat ,   Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà ,  La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres

El seu repertori inclou obres corals cantates, oratoris i operístiques, tot i que els seus integrants han desenvolupat una tasca important en la recuperació de les principals obres monteverdianes, en gran part gràcies als enregistraments L’Orfeo , Vespri della Beata Vergine Ha realitzat gires arreu d’Europa i dels EUA, amb un recull d’obres medievals i contemporànies, sense oblidar-ne algunes del Renaixement tardà, el Barroc o el Classicisme

Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat Coral…

Estudià al Conservatori i a la Universitat de Berna i el 1938, un cop acabada la seva formació en ambdós centres, es guanyà la vida com a professor de música i com a director coral Com a compositor, no tingué mai una formació acadèmica Les seves primeres obres són plenament romàntiques El primer contacte amb la música contemporània el tingué a Thun el 1931 durant un festival de música coral Allí conegué l’obra d’I Stravinsky, B Bartók, P Hindemith i sobretot W Burkhard, el compositor que més l’influí En el seu catàleg destaquen el Symphonisches Rondó 1956, sobre…

Es formà musicalment al Conservatori de Colònia i al Königliches Institut für Kirchenmusik de Berlín El 1887 començà la seva carrera com a director coral, i el 1907 arribà a ser director musical de la Universitat de Tübingen, càrrec que abandonà el 1918 per impartir classes a la Universitat de Münster, al mateix temps que assumia la direcció de l’orquestra d’aquesta ciutat Si bé mai no abandonà del tot la composició, no s’hi dedicà intensament fins que el 1930 es retirà a Wiesbaden Com a director destacà sobretot en el gran repertori coral, especialment de les obres…