Resultats de la cerca

Format al Burjassot Club de Futbol, desenvolupà tota la seva carrera com a professional al València Club de Futbol 1940-52 jugant d’interior esquerre i formant l’anomenada davantera elèctrica Guanyà tres Lligues 1942, 1944, 1947, dues Copes d’Espanya 1941, 1949 i una Copa Eva Duarte 1949 Disputà 275 partits a primera divisió i aconseguí 33 gols Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la fase final de la Copa del Món del Brasil 1950, on Espanya quedà en quart lloc

Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela Saragossa, collaborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana Madrid 1894-1904 i el volum VI del Chronicon Polanci Madrid 1897-898

Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764 La seva obra Ilustración del derecho real de España 1803 fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’Estat espanyol i se'n feren diverses edicions Publicà altres obres jurídiques en llatí

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de…

El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població…

És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella

Lloc de moriscs 6 focs el 1563 annex a Rotglà, fou erigit en parròquia amb els llocs de Carbonell, Llanera i Llançol com a annexos

Era un població de moriscs, habitada per 25 famílies el 1527

Era una població de moriscs, habitada per 12 famílies el 1527

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…