Resultats de la cerca

Extrem, ingressà al primer equip del Centre d’Esports l’Hospitalet la temporada 1961-62 i, al gener del 1963, fitxà pel Real Madrid, que el cedí fins a l’acabament d’aquella temporada al Plus Ultra i, seguidament, al Màlaga 1963-64, el Múrcia 1964-65 i el Mallorca 1965-66 La temporada 1966-67 passà a la plantilla del primer equip madridista Posteriorment fitxà pel Calvo Sotelo 1967-71 i l’Elx 1971-72

És formada per dos campus el més antic a Sant Vicent del Raspeig i l’altre a Sant Joan d’Alacant El 1994 li fou incorporada l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat Valenciana El 1997 el govern valencià decretà la segregació de tres facultats d’aquesta universitat, que passaren a integrar la nova Universitat Miguel Hernández d’Elx, decisió que provocà una llarga polèmica amb l’estament universitari Per al curs 2005-06 oferia 45 titulacions

Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del segle IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del…

Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o…

Extrem dret, s’incorporà al Club Esportiu Mataró el 1943 i fou cedit al Terrasense 1944-49 Després jugà al Melilla 1949-50 durant el servei militar, i després fitxà pel Real Zaragoza 1950-53, en el qual debutà a primera divisió la temporada 1951-52, on disputà 31 partits Amb l’Hèrcules jugà 12 partits més a la màxima categoria 1955-56 També jugà al Lleida 1953-55, Linense 1955-56, Elx 1956-58, Calvo Sotelo 1958-60 i Oriola 1960-61

Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx

Com a escriptor, Ramon Ramon es dedica únicament a la creació poètica El 1991, a vint-i-un anys, va publicar el seu primer llibre, A tall d’incendi premi Benvingut Oliver, que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més Primavera inacabada 1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992, Contra el desig 1999, premi Manuel Rodríguez Martínez i Cor desmoblat 2004 La poesia de Ramon Ramon, de figuració realista, dibuixa una marcada línia ascendent d’exigència intellectual, moral i artística

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1966-69 procedent de l’Elx Formà part de la famosa davantera dels cinc delfins , junt amb Amas, Re, Rodilla i José María, i jugà 59 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-77, amb el qual disputà 347 partits i marcà 84 gols Guanyà una Lliga 1974, una Copa del Generalísimo 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Formà part de la selecció espanyola en 15 partits, i de la catalana en 4

És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric