Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
Joaquín Montaner y Castaño
Literatura catalana
Escriptor.
De jove residí a Catalunya —el seu pare fou governador civil de Girona— i fou amic de Josep Carner i de Josep Mde Sagarra —de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic , entre altres— Traduí obres de Maragall Fou redactor de La Publicidad , corresponsal d' El Sol de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Publicà poesia postsimbolista Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí , obres de teatre i novelles Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà
Domènico Caracciolo
Història
Política
Polític napolità.
Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785
Juan Barjola
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor Juan Galea Barjola.
Es formà a Badajoz i a Madrid i exposà per primera vegada l’any 1957 La seva pintura és bàsicament expressionista i evolucionà fins a adoptar una figuració descomposta que recorda les obres de F Bacon Fou professor de l’Academia de San Fernando de Madrid
Juan Bravo Murillo
Història
Polític castellà.
Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern
Juan de Araujo
Música
Compositor i mestre de capella extremeny.
Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres
Ángel Manuel Cuéllar Llano
Futbol
Futbolista.
Format al Betis, jugà amb el FC Barcelona dues temporades 1995-97 i guanyà la Copa 1997, la Recopa 1997 i la Supercopa d’Espanya 1996 A continuació jugà de nou al Betis 1997-2000, al Nàstic de Tarragona 2000-01 i posteriorment al Racing de Ferrol, el Llevant, el Lugo i el Narón Balompé Fou dues vegades internacional absolut i una olímpic Amb la selecció espanyola sub-16 guanyà l’Eurocopa del 1988
Godofredo Ortega y Muñoz
Pintura
Pintor extremeny.
És un dels principals representants del figurativisme anterior a l’abstracció El 1954 obtingué el gran premi de la Segunda Bienal Hispano-americana de Arte L’exposició que marcà el reconeixement de la seva obra fou l’antològica del Casón del Buen Retiro de Madrid el 1970, presentada també a Barcelona Conreà els temes simples, i són molt característics el seus paisatges
Hernando de Soto
Història
Conqueridor extremeny.
Fou membre de l’expedició de Pedrarias Dávila al Darién 1516 i participà en la conquesta de Nicaragua amb Hernández de Córdoba S'uní a Francisco Pizarro en la conquesta del Perú, on s’enriquí, i acompanyà Diego de Almagro en la seva expedició del 1534 Durant les guerres civils peruanes féu costat als Pizarro, però el 1536 tornà a la península Ibèrica Governador de l’Havana 1537 i adelantado de Florida, el 1531 preparà una forta expedició i penetrà al continent 1539-41 fins a la vora del riu Mississipí, que travessà, en lluita constant contra els indis L’expedició fou un fracàs i Soto morí de…
Antonio Rodríguez Moñino
Arxivística i biblioteconomia
Història
Erudit i bibliòfil castellà.
Fou professor a Berkeley Califòrnia i vicepresident de la Hispanic Society of America els manuscrits de la qual catalogà el 1965 i membre de l’Academia Española 1968 Es dedicà a l’estudi de la poesia del s XVI i a la recerca i catalogació de plecs solts poètics i manuscrits de la citada època Entre els seus nombrosos estudis cal remarcar Las fuentes del Romancero General 12 vols, 1957, La Silva de Romances de Barcelona, 1561 1969, Diccionario bibliográfico de pliegos sueltos poéticos siglo XVI 1970 i Manual bibliográfico de Cancioneros y Romanceros siglo XVI 1973
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina