Resultats de la cerca

Germà de l'enginyer i urbanista Albert Serratosa , es doctorà en química orgànica 1953 i treballà als EUA 1955-57 en el Massachusetts Institute of Technology MIT Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques , del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona  des del 1977 Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica Collaborà també en diverses…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…

Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española Collaborà a Cruz y Raya , El Día Gráfico , La Vanguardia , etc Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes Verde voz 1934, Sonetos y romance 1941, Elegía incompleta 1952, Condenado a muerte 1967 La seva obra comprèn també assaigs Francisco de Quevedo 1940, 60 notas sobre literatura 1950, etc , i teatre Las maletas del Más Allá 1952 i Historias del abuelo 1955, entre altres, a més de l' Antología poética de la lengua catalana 1965 i records de la guerra civil Preventorio D 1941 Fou promotor de les editorials Lauro i…

Diputat a les corts espanyoles del 1822, defensà l’autonomia de Cuba i l’abolició de l’esclavitud Condemnat a mort pels absolutistes, s’exilià a Nova York 1824, on publicà la revista El Havanero 1824-25, en defensa de les idees secessionistes El 1839 fou nomenat vicari apostòlic de Nova York

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…

Estudià a Cervera, on fou catedràtic 1807 A Barcelona dirigí el Collegi de Medicina i Cirurgia 1843 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres 1837 El 1847 passà com a catedràtic a Madrid Havia estat diputat a corts en 1820-21 i el 1840 Publicà, entre altres obres, Elementos de moral médica 1831 i Tratado general y particular de las calenturas 1861

Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre 1968, i de Catalunya en floret 1963, 1966 i en sabre 1964, 1968 Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas Com a veterà, disputà set Campionats del Món 2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 i quatre d’Europa 2005, 2008, 2009, 2010 amb la selecció espanyola Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant Ignasi, i entre…