Resultats de la cerca

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Famós crani de l’home de Talteüll, que visqué entre 350 000 i 450 000 anys enrere, trobat a la cova de l’Aragó, en un territori inicialment del Perapertusès, ara unit al Rosselló J Abélanet La prehistòria i la història antiga de la Fenolleda i la veïna comarca del Perapertusès estan íntimament relacionades Per això hem optat per estudiar-les conjuntament, tot incloent els jaciments dels municipis de Vingrau i Talteüll amb el famós jaciment de la cova de l’Aragó, ara de la comarca del Rosselló, però que havien format part del…

Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el…

Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a 700 m de…

Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de…

La riera de Boissavila , que neix al vessant oriental del roc de Boissavila 1248 m alt, constitueix la capçalera de la riera de Matassa

És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i…

Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal

Al juliol del 1431 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahonés, cavaller, vescomte d’Illa i de Canet, senyor de les baronies de Pinós i de Mataplana diputat reial Francesc Desplà, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Malet, canonge i degà de la seu de Barcelona oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona, senyor de la baronia de Rocacorba…

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…

La ubicació del castell de la Portella és avui desconeguda Tot sembla indicar, però, tal com diu Mn Santamaría, historiador del cenobi de Sant Pere, que el castell devia estar situat a molt poca distància d’aquest monestir Hi ha qui diu que el campanar de l’església és l’aprofitament de la torre de l’homenatge del castell La zona on s’aixecava el castell de la Portella i el monestir de Sant Pere va tenir una repoblació molt primerenca, car l’any 900 era consagrada ja l’església de la Quar, molt propera al lloc estudiat El castell de la Portella existia ja el segle X, car sabem que era…