Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Alfred Gallard i Genís
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, traductor i periodista.
Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…
,
Henry Hugo Pierson
Música
Compositor anglès de nom real Hugh Pearson.
Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com altres…
singspiel
Música
Gènere de teatre musical alemany sorgit al segle XVIII caracteritzat per la barreja de parts cantades i diàlegs recitats i per la temàtica còmica.
L’origen del gènere està marcat per la influència de la ballad opera anglesa, com és el cas de The Beggar’s Opera 'L’òpera del captaire', 1728, de John Gay i JC Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII La traducció i representació d’una altra ballad opera , The Devil to Pay 1731, de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, influí encara més en el naixent singspiel La reelaboració de la música d’aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on obtingué un èxit immens, impulsà la presentació d’obres semblants efectuades per…
Hans-Thies Lehmann
Teatre
Crític i teòric teatral alemany.
Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die…
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes…
Johann Gottfried von Schadow
Escultura
Escultor i aiguafortista alemany.
Es formà a Berlín amb el belga JPTassaert i a l’Acadèmia Residí a Itàlia 1785-87 i fou amic de Canova a Roma Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815 Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín 1784, el sepulcre del comte de la Marca 1790-91, a Santa Dorotea, Berlín i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica…
Gérard de Nerval

Gérard de Nerval
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Gérard Labrunie, escriptor francès.
Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de…
Josep Anton Baixeras i Sastre
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Dret
Escriptor, traductor, polític i activista cultural.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…
,
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep…
Ernst Wilhelm Wolf
Música
Organista, director i compositor alemany.
Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà distanciar-se’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina