Resultats de la cerca
Es mostren 748 resultats
serra de Gulatdar
Serra
Contrafort septentrional (1 015 m alt.) del Puigcampana, a la Marina Baixa, al límit dels termes de Benimantell, Finestrat i Polop de la Marina.
Separa les aigües del barranc de l’Arc tributari del riu de Sella i del barranc de Gulatdar , afluent del riu de Guadalest per la dreta
la Real
Caseria
Caseria del municipi de Sella (Marina Baixa), a 835 m alt., al NW del terme.
el Molí d’Ondara
Caseria
Caseria (25 h diss [1981]) del municipi de Benimantell (Marina Baixa), al S del poble.
Moixerques
Despoblat
Despoblat del municipi de Guadalest (Marina Baixa); lloc de moriscs, tenia 30 focs el 1602.
Carbonera
Partida
Partida rural del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), vora el municipi de la Nucia.
Canet
Caseria
Caseria (16 h [1960]) del municipi de Guadalest (Marina Baixa), al S de la vila.
Fetgeconill
Masia
Masia del municipi de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), al nord de la vila.
Aguilar
Castell
Antic castell de la vall de Guadalest, prop de Confrides (Marina Baixa), reedificat el 1322.
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus…
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…