Resultats de la cerca

Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac…

El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan…

Especialista en història d’Àfrica S'orientà cap aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987 Ha estat professor a les universitats de Dakar 1979-80 i de Madagascar-CUR d’Antananarivo 1981-83 i ha impartit cursos en diverses universitats europees Des del 1985 és professor de la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Centre d’…

Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja Bèlgica Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España internacionalista i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España Internacional línea proletaria Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari Constituí les Comisiones…

Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina la societat…

Hom en troba precedents als exèrcits de Cromwell i entre els revolucionaris de la França del 1789, però on els comissaris polítics prenen veritable importància és a la Unió Soviètica, com a delegats del partit comunista durant la Revolució Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39 tingueren un paper important dins l’exèrcit republicà, havent estat creat pel govern de Largo Caballero el Comisariado General de Guerra 1936 Hom els troba també en l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial i en la majoria de moviments armats revolucionaris d’inspiració marxista-leninista Durant la Guerra Civil de…

Constituïda pel juny del 1936, en el marc del procés de creació del PSUC, per les Joventuts Socialistes de Catalunya —formades per l’abril del 1936 amb les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i del Partit Proletari— i les joventuts del Partit Comunista de Catalunya i de la Federació Catalana del PSOE Dirigides inicialment per Àngel Estivill, en foren secretaris generals Vicenç Penyarroya, Martí Salvat i Wenceslau Colomer Des del novembre del 1936 atacaren violentament la Joventut Comunista Ibèrica i el POUM, tot i preconitzar una Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que no…

Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes , a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i…

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori…