Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
el Picaio de l’Alfara
Elevació (388 m) del municipi d’Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància.
marquesat de Vilatorques
Història
Títol concedit el 1680 sobre el lloc de Torques (Alt Palància) a Josep de Castellví i d'Alagó
.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
el Picaio de l’Algímia
Elevació (347 m) del municipi de l’Algímia de la Baronia (Camp de Morvedre), a la dreta del Palància.
Cabeçagut
Muntanya
Tossal a la serra que separa les aigües del Túria i del Palància, entre Altura i les Alcubles (Serrans).
En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut
Cuaenlairat
Àrea de distribució del cuaenlairat Cercotrichas galactotes als Països Catalans Maber, original dels autors El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig La cria s’inicia el maig, i…
Canals
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Sacanyet (Alt Palància) al vessant occidental de la serra de la Bellida.
L’església Santa Bàrbara depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet
Almudàfer
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada a la dreta de Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la séquia d’Almudàfer , parallela al riu
la Bellida
Cim
Cim (1 510 m alt.) de la serra d’Andilla, entre els termes d’Andilla (els Serrans) i Sacanyet (Alt Palància).
el Garbí
Cim
Cim (670 m alt.) de la serra Calderona, al municipi d’Estivella (Camp de Morvedre), sobre la riba esquerra del Palància.
És un punt excursionístic de primer ordre hom hi practica l’ascensió des de la Serra Camp de Túria La muntanya és completament coberta de pins