Àrea de distribució del cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià. A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera. Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat.
Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral. Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig. La cria s’inicia el maig, i les primeres postes es troben ja al final d’aquest mes, però sobretot durant el juny, i es perllonguen fins al juliol, en què tenen lloc la major part de les segones postes. Els polls dels nius més tardans no volen fins als primers dies de setembre, i al final d’aquest mes els cuaenlairats abandonen les seves àrees de cria per dirigir-se als quarters d’hivernada situats a Àfrica.
El cuaenlairat és un ocell típicament mediterrani, propi de les zones àrides de la terra baixa. Viu sobretot en zones planes o serres de poca altitud, on abundin els arbusts alts o els arbres esparsos on poder amagar-se i fer el niu. Per exemple, és comú als cultius d’arbres de secà (oliveres, garrofers, ametllers), vinyes, plantacions de xiprers o figueres de moro dels voltants dels massos i a les pinedes. Sembla que per construir el niu té molta tirada per les oliveres, que amb el seu fullatge atapeït li ofereixen una major protecció.
Nombre d’observacions de cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) realitzades a Catalunya i les Balears als diferents mesos de l’any, segons dades recollides de diversos autors i compilades en períodes de deu dies. Les citacions són més freqüents a la primavera, sobretot els mesos d’abril i maig, cosa que coincideix amb les informacions corresponents a la Catalunya Nord, no incloses a la figura.
S. F. F. B. / Román Montull, original dels autors.
Aquest ocell és una espècie molt termòfila, que al territori estudiat només sembla estesa i comuna a les comarques de les baixes conques del Segura i el Vinalopó. A la resta del País Valencià és molt local i escàs, malgrat que pot haver passat desapercebut; només se’n coneixen dades puntuals de nidificació, una mica pertot arreu fins al riu Palància. Al N d’aquesta àrea, tan sols ha niat d’una forma excepcional: el 1957, una parella a Banyuls (Vallespir), i el mateix any, una altra parella a Cubelles (Garraf). A més, hi ha dades de cria possible el 1955 en tres punts del migjorn català, i unes quantes observacions recents els anys 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 i 1983, a l’Alt Empordà, que semblen indicar que aquesta espècie probablement ha niat irregularment els darrers anys.