Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
Velehrad
Ciutat
Poblet de Txèquia, antiga capital del regne de Moràvia, on Metodi batejà Bořivoj
.
Destruïda pels magiars 908, al segle XIII hi fou fundat un monestir, centre artístic i cultural important És seu de congressos unionistes catolicoortodoxos des del 1907
3. Els inicis de l’arquitectura gòtica a Catalunya. Les catedrals. El cister i altres ordes
Sala capitular de Poblet | mari_aquino CC BY-SA 20
Halle
Tallista d’origen nòrdic, actiu a Catalunya.
Treballà als cadirats de cor de Poblet i d’Escaladei 1443
L’estructuració de la societat
L’explotació agrària del monestir de Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, segles XII-XIV
Castell de Boldú (la Fuliola)
Art romànic
La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara També per aquests…
Castell de Tarrés
Art romànic
El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els…
Vall-de-reig
Antic terme del municipi de Juncosa (Garrigues), al N del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226 al començament del s XIV pertanyia ja al monestir de Poblet
la Fumada
Caseria
Caseria de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l’esquerra, del riu Set.
Havia estat una granja de Poblet l’any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l’abat
Preixens
Despoblat
Despoblat del terme de Castelldans (Garrigues), a la vall del riu Set.
Esmentat a la fi del s XII, el lloc era poblat a mitjan s XIII pertanyia al monestir de Poblet