Resultats de la cerca

És autoritzat en gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, malgrat que en alguns presenta problemes de fitotoxicitat, com és el cas d’algunes varietats de roser Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat varia entre 15 i 28 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza

Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del s XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a sant Andreu Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, que Guillem de So mort el 1428, vescomte d’Évol, feu fer per a la seva residència de la Bastida, així com un retaule renaixentista 1578 del Roser Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol , centre del vescomtat d'Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve

La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes

Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Inicià estudis musicals a la capella de música de la catedral de Tarragona, amb M Germà i J Ariet Després fou director de l’Escola de Cant del Liceu Artístic i Literari de Lleida, i director de la Banda Municipal de la ciutat El 1846 hi fundà la capella de música del Roser, i alhora fou organista de l’església de Sant Llorenç i Sant Joan Allí continuava actiu el 1867 Algunes fonts li documenten obres gens insignificants, i fins assenyalen que posseïa bona veu

Membre del Centre Parroquial Roser de Barcelona, hi exercí d’entrenador des del principi dels anys quaranta, dirigint equips en totes les categories Parallelament, entre el 1976 i el 1987 fou el tresorer de l’entitat i des del 1997 fins a la seva defunció en fou president L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i, el 2002, a títol pòstum, la Direcció General d’Esports li concedí la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya