Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
barranc del Bosc
Vista del barranc del Bosc
© Isidre Blanc
Barranc
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà, que circula pels termes municipals de Sant Esteve de la Sarga i de Castell de Mur.
salzeda
Geobotànica
Comunitat vegetal pròpia dels llits fluvials, integrada per arbusts i arbres de fulla caduca, entre els quals preponderen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre.
Esglésies del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…
Castell de Mur
Vista general de la vila de Guàrdia de Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, situat a la dreta del pantà de Terradets.
Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…
l’Alzina
Aspecte del poble de l’Alzina
© CIC-Moià
Poble
Poble i nucli més important del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster a 958 m d’altitud, enfront del Montsec d’Ares.
La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror
Moror
Moror
© Fototeca.cat
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del Solà de Moror (1 057 m alt.).
De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm
Pascual Ortoneda i els retaules de Cabassers, la Secuita i Santa Margarida
Art gòtic
Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…
Castells i edificacions militars del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Vila i força d’Alins Força d’Araós Força d’Àreu Castell de Tor Alt Àneu Castell de València d’Àneu Castell de Portaran Castell d’Àrreu Castell d’Alós Torre de són Espot Torre d’Espot Castell d’Estaís Castell de Llort Farrera Castell de Farrera Castell de Burg Castell d’Alendo Castell de la Glorieta Castell de Colomers Castellarnau Castell de Serret Gerri de la Sal Vila closa de Gerri Torre de la Presó de Gerri Castell Salat Castell de Cartanís Castell…
Mont-rebei
Aspecte del congost de Mont-rebei
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de estret de Mont-rebei .
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta Baixa Ribagorça
fustany
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit de lli i trama de llana o cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revès, que servia per a folres, matalassos, coixins, gipons, etc, i es difongué des del s XIII a partir d’Itàlia en substitució de la draperia de qualitat.
La seva confecció tingué un important desenvolupament en la indústria catalana medieval La importació de fustany estranger, tanmateix, contribuí, a mitjan s XV, a la seva decadència cotó