Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Felicity Lott
Música
Soprano anglesa.
Considerada una de les grans intèrprets del repertori operístic straussià i mozartià, inicià els seus estudis musicals a l’edat de cinc anys i a dotze començà a rebre lliçons de cant Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i el 1973 debutà amb la Unicorn Opera El 1975 feu el seu debut operístic com a Pamina, de La flauta màgica de Mozart, a l’English National Opera El 1976 participà en l’estrena, al Covent Garden de Londres, de l’òpera We come to the River , de H W Henze i feu una gira amb la companyia del Festival de Glyndebourne com a Comtessa Madeleine Capriccio El 1990 debutà al…
,
Orquestra Reial Filharmonia de Galícia
Música
Orquestra amb seu a l’Auditori de Galícia, fundada l’any 1996.
En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les pianistes Alícia de Larrocha i…
Alfred Brendel

Alfred Brendel
© Fototeca.cat
Música
Pianista, compositor i escriptor austríac d’origen txec.
Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí Considerat un…
,
Montserrat Alavedra i Comas
Música
Soprano.
Inicià els estudis de cant a dotze anys amb Genoveva Puig i posteriorment els continuà amb Jordi Albareda Més endavant estudià al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger, Paul Schilhawsky, Erik Werba i Viorica Ursuleac i a Madrid amb Lola Rodríguez Aragón Molt jove començà a actuar professionalment —debutà a Salzburg el 1965 com a solista— L’any 1972 cantà al Teatre de la Zarzuela de Madrid El giravolt de maig , de Toldrà, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà Actuà sovint en festivals d’Espanya i dels Països Catalans, i aconseguí èxits remarcables a Viena i Salzburg sota la direcció de…
,
Joseph Joachim
Música
Violinista, compositor, director i pedagog austrohongarès.
La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb la Orquestra del Gewandhaus, d'aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn El 1850 fou nomenat primer violí a Weimar sota…
Joseph Joachim
Música
Violinista, compositor, director i pedagog austrohongarès.
La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb la Orquestra del Gewandhaus, d'aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn El 1850 fou nomenat primer violí a Weimar sota…
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…
Noël Lee
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Inicià els estudis de piano a cinc anys d’edat i debutà a sis anys Gràcies a una beca, pogué anar a estudiar a la Universitat de Harvard, on fou deixeble de composició d’Irving Fine i Walter Piston Estudià piano al Conservatori de Música de Nova Anglaterra i posteriorment es traslladà a París, on s’establí i estudià amb Nadia Boulanger El 1953 i el 1954 aconseguí el premi de composició Lili Boulanger i el 1959 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors de l’Orquestra de Louisville En el seu repertori destaca la interpretació de l’obra de M Ravel, C Debussy, A Copland i I…
simfonia
Música
Composició per a orquestra, estructurada segons les normes que regulaven la sonata
.
La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el tercer, conreada ja cap al…
corn anglès

Corn anglès
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, membre de tessitura greu de la família de l’oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic Consisteix en un tub cònic de fusta, d’aproximadament un metre de llargada, proveït de claus Es caracteritza pel seu pavelló esferoidal en forma de bulb, i pel tudell corbat que suporta la llengüeta És un instrument transpositor en fa, la música del qual es digita i s’escriu igual que l’oboè, però sona una quinta més greu Amb una extensió d’unes dues octaves i una quarta, el seu so real més greu és un mi2 El seu so, sovint qualificat de melangiós i nostàlgic, velat en el greu, d’una profunda expressió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina