Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
salt de Sallent

Salt de Sallent
© Xevi Varela
Salt del municipi de Rupit i Pruit (Osona).
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
estanh de Pòdo

Estanh de Pòdo
© Xevi Varela
tuc de Costarjàs

Tuc de Costarjàs
© Xevi Varela
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
narcís

Narcís de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles radicals, cintiformes o linears, de flors de periant amb sis divisions i amb una corona, blanques o grogues, solitàries o en petits ramells, situades sobre un escap proveït d’una espata, i de fruits capsulars, trígons i el·lipsoïdals.
Comprèn una trentena d’espècies, pròpies de les regions temperades paleàrtiques, moltes de les quals són conreades en jardineria El narcís de muntanya Npseudo-narcissus , de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cintiformes glaucescents i de flors úniques, de color groc i amb la corona en forma de trompeta, creix en prats de muntanya
clavariàcies

Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu de rata bord
espina

Espines d’acàcia
© Xevi Varela
Botànica
Apèndix agut, dur i rígid que presenten algunes plantes; és lignificat i té teixit vascular.
Les espines són freqüents a les plantes xeròfiles i representen una defensa contra els herbívors
buceròtids

Exemplar de buceròtid
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l'ordre dels bucerotiformes.
Són ocells exòtics de bec molt gros, propis de les regions equatorials de l’Àsia i l’Àfrica
varànids

dragó de Komodo
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, de cos allargat, morro punxegut, potes fortes i cua llarga i, en les formes aquàtiques, comprimida lateralment.
De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de Komodo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina