Resultats de la cerca

El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina

Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

A Vilafranca, on era arquitecte municipal 1904-10, féu l’altar major 1902 de l’església de la Trinitat i la façana 1912 de la casa de la vila A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni 1912 En un estil goticista construí el casal de Catalunya 1928 del Centre Català de Buenos Aires

Emigrà a l’Argentina el 1920, on fou un dels principals promotors de la cultura catalana Fou director de la revista Catalunya de Buenos Aires i editor dels sis llibres que la revista publicà, en català i d’autors exiliats 1939-41, sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè…

Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…

Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru

Estudià guitarra al Conservatori Nacional de Buenos Aires, del qual fou catedràtica posteriorment Formà duet amb Miquel Llobet i actuà a les principals sales de concert d’arreu del món Alguns dels guitarristes més importants de les darreres generacions estudiaren amb ella Es retirà a viure a Barcelona