Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
gavardina
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, amb lligament de sarja.
Els fils d’ordit solen ésser prims i de dos caps, i la trama és més gruixuda La densitat d’ordit és inferior a la trama Això fa que la diagonal de la sarja resti molt dreta Hom l’acostuma a tenyir en peça de color llis i amb la cara bona completament arrasada, és a dir, sense pèl És emprat per a la confecció de peces d’abric, generalment impermeables en aquest cas hom li dóna un acabat hidròfug La de seda és emprada per a vestits o abrics lleugers femenins
fita

A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
témpores
Cristianisme
En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions (tempora) de l’any.
Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I segle III Des dels temps de Gelasi I segle V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc
aortitis
Patologia humana
Inflamació de l’aorta.
L' aortitis aguda es pot produir en el curs de malalties diverses com arteritis sistèmiques i infeccions tifus, verola, pneumònia, escarlatina, etc acostuma a ésser greu, però és rara L' aortitis crònica és deguda sobretot a la sífilis Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus També és lenta l’aparició dels símptomes dolor retrosternal, deformació de la imatge radiològica, ofec, defalliment cardíac, etc i de les complicacions cardíaques, arterials i renals que pot comportar
cícero
Disseny i arts gràfiques
Unitat emprada en tipografia equivalent a 4,52 mm; antigament fou anomenada línia
o lectura
.
És dividida en 12 punts Els impressors francesos Pierre Simon Fournier 1712-68 i François Ambroise Didot 1730-1804 aconseguiren la unificació del valor d’aquesta unitat a Europa, que fou anomenada cícero Didot perquè havien estat emprats cossos de lletra normalitzats en una de les primeres edicions de les obres de Ciceró Als països anglosaxons i als Països Baixos hom acostuma a utilitzar un altre sistema, basat en el cícero pica , equivalent a la sisena part d’una polzada 4,233 mm i compost també de 12 punts
ṭabl
Música
Instrument de percussió popular del nord d’Àfrica, format per un cos cilíndric llarg, amb una membrana a cada extrem.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon cilíndric de dues membranes Pot tenir diverses mides, i sol ser tocat en posició horitzontal, mentre és sostingut amb una o més corretges de cuir o fibra pel darrere de la nuca o les espatlles de l’instrumentista Aquest utilitza una baqueta flexible per un costat i directament la mà per l’altre És l’instrument que acostuma a donar el suport rítmic a la zurnā aeròfon de doble llengüeta El nom de ṭabl és utilitzat també, de manera genèrica, per a designar tots els tambors àrabs
torculus
Música
Neuma de tres notes, la segona de les quals és més elevada que les altres.
De vegades també s’anomena pes flexus perquè de fet és un pes dues notes en posició ascendent que posteriorment descendeix El seu dibuix sol consistir en un traçat curvilini que indica la direcció de la corba melòdica Hi ha tres formes especials de torculus , que serveixen per a indicar el predomini de les dues darreres notes sobre la primera S’utilitzen sobretot en els casos següents sobre una síllaba final, en una entonació, i com a grup de pas en un moviment melòdic ascendent que acostuma a procedir per graus conjunts
macrofàgia
Ecologia
Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
Solen tenir un sistema nerviós evolucionat, com és el cas dels depredadors
habituació
Psicologia
Fenomen segons el qual l’organisme s’acostuma als estímuls que es mantenen constants en una determinada situació.
L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina