Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
Muerte al amanecer
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 95 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide, PC JMForn, Barcelona ARGUMENT El inocente de Mario Lacruz GUIÓ MLacruz, JMForn FOTOGRAFIA Antonio Macasoli blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Espinosa MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Delise, José María Rodero Doria, Nadia Gray Victoria, Pedro Porcel inspector, Josep Maria Cafarell Costa, Sun de Sanders Lina, Vicente Soler Santos, Fèlix de Pomés Montevidei ESTRENA Barcelona, 23051961 Sinopsi Dos policies detenen el pianista Virgilio Delise creient-lo culpable de l’assassinat del seu…
Aglomeracions a l’aeroport del Prat per manca d’efectius policials
Durant tres dies seguits s’acumulen les cues, els retards i les aglomeracions a l’aeroport de Barcelona Les incidències, que són motiu de protestes i malestar, tenen l’origen en la normativa en vigor des del 7 d’abril, que obliga a mostrar el document d’identitat o el passaport a tots els passatgers europeus que viatgen dins l’espai Schengen L’augment dels controls no rep la dotació policial necessària que depèn de l’Estat i el Govern de la Generalitat s’afegeix a les protestes Ambdues administracions inicien una picabaralla política mentre les cues i els retards continuen de…
sonorització
Cinematografia
Tècnica consistent a incorporar el so a una pel·lícula cinematogràfica.
Per a aquest fi, la pellícula duu una banda sonora on són enregistrats els diferents sons diàlegs, música i sorolls o efectes especials mitjançant una pista o unes quantes En el cinema sonor, hom empra, per a l’enregistrament del so, generalment el sistema òptic, però en certs casos és utilitzat bastant el sistema magnètic cinematografia, per a la qual cosa la pellícula duu incorporada una pista magnètica, adherida o bé disposada al damunt d’aquella, a un costat del quadre de la imatge L’auditori destinat a efectuar la sonorització ha d’ésser condicionat i adequat acústicament i equipat amb…
processament de l’ARN
Biologia
Procés de maduració de l’ARNm eucariota i de l’ARNt i l’ARNr eucariotes i procariotes, que es produeix després de la seva síntesi a partir de la informació continguda en l’ADN i que els fa plenament funcionals.
L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’ en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines en l’eliminació dels introns, i en la…
Els fenicopteriformes: flamencs
La imatge dels flamencs Phoenicopterus ruber aixecant el vol permet visualitzar alguns dels seus trets característics, principalment el color negre de sota les ales, que tant els caracteritza Xavier Ferrer L’ordre dels fenicopteriformes Phoenicopteriformes es confon a les terres catalanes amb l’única espècie present als estanys salats de l’Europa mediterrània el flamenc El flamenc és l’ocell d’aspecte més inusual que trobem a l’avifauna paleàrtica les potes i el coll són proporcionalment més llargs que en cap altra espècie, i els mantenen estirats en volar i s’hi afegeix l’…
vi medicinal
Viticultura
Enologia
Farmàcia
Forma farmacèutica preparada amb vi pobre en taní, al qual hom afegeix preparats galènics (generalment extrets) o productes químics medicamentosos.
additiu
Construcció i obres públiques
Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat.
Els més utilitzats es designen pel nom de la característica que modifiquen o confereixen accelerants, airejants, anticongelants, impermeabilitzants, retardadors
correctiu
Farmàcia
Producte que hom afegeix a un medicament per tal de millorar-ne o dissimular-ne alguna de les característiques organolèptiques.
epífrasi
Retòrica
Figura per la qual hom afegeix a una frase que semblava acabada un o més membres per desenvolupar idees accessòries.
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina