Resultats de la cerca

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919,…

Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant

Professor de llengua i literatures italianes a Cluj Romania i de lingüística romànica a Càller Sardenya i Nàpols Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore 1931, Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale…

Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme

Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore , de Verdi, i de Leonora, en La favorita , obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb JGayarre 1876 També cantà amb ell a Amèrica A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país Posteriorment fou protegida d’Isabel II

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951

Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que…

Aquesta torre, de la qual no resten vestigis, s’alçà a prop de l’actual església de Santa Maria de Valldossera, al sud-est del terme Fou en un principi una torre de guaita del castell de Montagut i amb el temps esdevingué el centre d’una quadra La torre de Valldossera és esmentada des de l’any 992, en què Bellaró i la seva muller Levegot feren cessió als fills Sunifred, Sendred, Daula i Pere del seu alou, amb la torre que allà hi havia, que era al comtat de Barcelona, al terme del castell de Montagut, al lloc de Valldossera Hug de Cervelló,…

Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac El seu pare gestionà de l’arquebisbe de Narbona Aimeric l’erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d’Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956 Aquest dedicà tot seguit la nova catedral Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970 el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l’abadiat d’Alaó De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d’Urgell La seva activitat com a constructor d’esglésies fou ben notable