Aquesta torre, de la qual no resten vestigis, s’alçà a prop de l’actual església de Santa Maria de Valldossera, al sud-est del terme. Fou en un principi una torre de guaita del castell de Montagut i amb el temps esdevingué el centre d’una quadra. La torre de Valldossera és esmentada des de l’any 992, en què Bellaró i la seva muller Levegot feren cessió als fills Sunifred, Sendred, Daula i Pere del seu alou, amb la torre que allà hi havia, que era al comtat de Barcelona, al terme del castell de Montagut, al lloc de Valldossera. Hug de Cervelló, senyor del castell de Montagut, adquirí la propietat d’aquest alou, amb la seva torre, gràcies a diferents compres que realitzà entre els anys 999 i 1007. El 1093 hom comprova que la torre de Valldossera es trobava sota l’alt domini del comte de Barcelona Berenguer Ramon II, en concedir aquest comte la torre de Valldossera a Bertran Otó perquè defensés l’indret de les incursions andalusines. Aquesta donació fou confirmada l’any 1100.
La torre i la quadra de Valldossera van passar a la segona meitat del segle XII al monestir de Santes Creus, que fou senyor del lloc fins al segle XIX. L’any 1161 Bernat de Riu de Foix, net de Bertran Otó, i la seva esposa Berenguera van concedir al monestir de Valldaura la torre de Valldossera amb l’església que allà hi havia. El domini del monestir sobre la quadra de Valldossera gairebé es completà del tot el 1167, quan els Cervelló, senyors del castell de Montagut, van vendre a Santa Maria de Valldaura per 200 morabatins els seus drets sobre la torre de Valldossera. Els anys següents Santes Creus adquirí la resta de drets sobre la torre i la quadra, i es convertí en detentor del domini total, tant alodial com jurisdiccional. En aquest indret, Santes Creus establí una granja abans del 1186.