Resultats de la cerca

Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha conreades d’hortalisses carxofes i enciams La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa l’economia El…

El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El…

Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina…

Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’internà a Aragó i,…

L’església de Sant Martí de l’Esparra apareix per primer cop esmentada l’any 1169, vinculada al monestir de Sant Pere Cercada Estigué sota la jurisdicció dels vescomtes de Cabrera mitjançant els seus dependents, els senyors del castell de la Roqueta, identificat modernament amb les restes de la torre de l’Esparra Figura com a terme parroquial en el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV El 2 de maig de 1640 els terços castellans comandats per Leonardo de Moles foren derrotats per les milícies de Riudarenes i les poblacions veïnes en la retirada a la població, la van cremar, i alhora van…

El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i 1336, i que fou…

Aquesta església parroquial centra el poble de Lliri, que s’alça a 1 325 m d’altitud, als vessants meridionals d’una sèrie de cims Pic Gallinero, 2 728 m que el separen de la vall de Castanesa L’esment més reculat de l’església de Sant Martí és de l’any 1170, en què el bisbe Guillem Pere de Lleida-Roda concedí a la canònica de Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals dels delmes, les primícies i les defuncions que tenia a la parròquia de Lliri, una part de les quals, la referent als corders, al blat i a la mixtura, corresponia a la collecta de l’almoineria La rectoria de Lliri…

El despoblat de Montgai s’alça a 842 m d’altitud, encimbellat als vessants septentrionals del Montsec d’Estall, dit també serra de Montgai, i a la capçalera del barranc homònim L’emplaçament aprofita la protecció d’una cornisa que sobresurt dels espadats La seva església, dedicada a Santa Maria o a la Puríssima Concepció, tradicionalment fou sufragània de la de Girbeta, dependent, per tant, de la comunitat de Sant Martí d’Areny, dins el bisbat d’Urgell Aquest enclavament d’Urgell el 1956 passà al bisbat de Lleida La primera referència de l’església de Montgai és de l’any 1372, en…

El seu ampli terme comprèn gairebé tota la vall alta de l’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent de la serra de Madres La banda de migdia del terme és dominada pel pic de Bernat Salvatge, de 2433 m d’altitud, contrafort del roc de Madres, al límit amb el Conflent i el País de Salt El coll de Jau comunica Conòsols amb el Conflent a través d’una carretera fins a Mosset, coll situat entre les esmentades altituds de la serra de Madres i el tuc Dormidor, que s’alça a Ilevant del terme Les cascades de l’Aigueta són un dels atractius del terme, cobert en una bona part de…

Situació Les poques restes d’aquest castell s’aixequen sobre el turó que domina el poble i la seva petita vall ECSA - J Bolòs Damunt del poble d’Escart, en un turó que s’alça a ponent, hi ha restes del castell que dominava aquest poble i la petita vall que en depenia Mapa 33-9181 Situació 31TCH463118 Podem arribar a Escart per una pista asfaltada que surt d’Escaló Des del poble d’Escart, a la part alta, al costat del cementiri, surt un caminet que porta, després de travessar una torrentera, fins al turó que hi ha al nord-oest de l’extrem occidental del poble JBM-JJBR Història…