Situació
Les poques restes d’aquest castell s’aixequen sobre el turó que domina el poble i la seva petita vall.
ECSA - J. Bolòs
Damunt del poble d’Escart, en un turó que s’alça a ponent, hi ha restes del castell que dominava aquest poble i la petita vall que en depenia.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH463118.
Podem arribar a Escart per una pista asfaltada que surt d’Escaló. Des del poble d’Escart, a la part alta, al costat del cementiri, surt un caminet que porta, després de travessar una torrentera, fins al turó que hi ha al nord-oest de l’extrem occidental del poble. (JBM-JJBR)
Història
Escart apareix de bell antuvi sota domini del monestir de Sant Vicenç de Gerri: ja l’any 908 els béns alodials del monestir a Scardo són objecte de permuta amb el comte Ramon. L’any 1082 Artau II va canviar el castell de Sant Just al vescomte Arnau pel castell d’Escart. En adonar-se, davant la resistència que li oposà el comte Ermengol IV d’Urgell, que el castell de Sant Just era un domini de Gerri, el comte es veié obligat a donar al monestir el castell d’Escart en compensació.
La jurisdicció de l’abadiat de Gerri fou sistemàticament contestada pels comtes de Pallars al llarg dels segles XIII i XIV. Els pariatges dels anys 1345 i 1368 establiren un règim de condomini de la jurisdicció entre l’abat i el comte de Pallars. L’any 1435 el comte de Pallars renuncià a favor del comte de Foix i vescomte de Castellbò als drets jurisdiccionals que tenia sobre els llocs de l’abadiat. Escart formà part del vescomtat de Castellbò fins que aquest fou incorporat a la corona l’any 1548. (PBM)
Castell
Les restes del castell d’Escart són molt minses. Al cim del turó hi ha una esplanada d’uns 17 m de llarg. Al costat meridional, arran de l’estimball que s’alça damunt del poble, hi ha, al llarg de poc més de 3 m, les restes d’un mur fet amb pedres de llicorella, col·locades damunt la roca. Al costat oposat, al nord, hi ha un vall. A ponent hi ha un mur modern destinat a tancar el bestiar. Es pot suposar que al cim d’aquest turó hi havia un edifici quadrangular, del qual no es pot saber res més sense fer-hi una excavació arqueològica. Tot i que només ens movem en el pla de les suposicions, cal pensar que aquest castell és degué construir en el moment de la feudalització de la societat, cap al segle XI. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 677
- Coy, 1906, pàgs. 104, 120 i 219
- Abadal, 1955, vol. III(II), pàg. 340-341
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs 1 477-1 479 i 1 503
- Puig, 1979, vol. II, pàgs. 347-377
- Puig, 1991 vol II, doc. 28, pàgs. 19-20.