Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
dromedari

Dromedari
© Lluís Prats
Anatomia animal
Mastologia
Camell comú que té un sol gep.
El pelatge és de colors blancs i bruns, daurats o rogencs És molt apte per a terrenys desèrtics i té una gran resistència a les temperatures extremes i a la manca d’aliment i d’aigua Prové dels individus salvatges que habitaven antigament l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà Actualment es troba a l’Aràbia, a Egipte i en algunes regions africanes Ha estat introduït en diversos països sud de la península Ibèrica i Canàries, Itàlia, Madagascar, Amèrica del Sud i Austràlia
esfex
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels esfècids, d’uns 2-5 cm de llargada, amb l’abdomen unit al tòrax per un peduncle molt llarg i prim, les mandíbules grosses i fortes, les ales llargues i esveltes, i la coloració del cos negra, groga i vermella.
S'alimenten d’ortòpters, aràcnids, erugues de lepidòpters i himenòpters, i artròpodes en general, que anestesien amb un líquid que surt d’un agulló situat a l’extrem de l’abdomen Arrosseguen les víctimes fins a un terreny apropiat, on excaven una galeria d’uns 15 cm de profunditat En aquesta galeria és introduïda la presa, i la femella hi pon els ous perquè les larves, quan neixin, ja tinguin aliment Les espècies Sflavipennis , Smamillossus i Salbisectus són comunes als Països Catalans
saculina

Sacculina carcini
World Register of Marine Species (cc-by-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis de l’ordre dels rizocèfals, de la família dels peltogàstrids, paràsit de crustacis decàpodes, sobretot de Carcinus maenas, sense tub digestiu, ni apèndixs a l’estat d’adult, però amb prolongaments o rizoides que penetren en l’hoste.
La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini
mill

Mill
Isidre Blanc (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles allargades amples i d’inflorescències paniculars denses i penjants.
Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs
triturador | trituradora
brostejar
Menjar (un mol·lusc, un turbel·lari, etc) arrencant l’aliment d’un substrat.
agafar-se
Enganxar-se, adherir-se un aliment a un recipient on es cou.
tubulidentats
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris constituït per una única família (els oricteropòdids) amb un sol representant, Orycteropus afer, d’aspecte llunyanament semblant al porc, però més petit, i que s’alimenta gairebé exclusivament de tèrmits, per la qual cosa presenta una sèrie d’adaptacions anatòmiques paral·leles a les dels altres mamífers d’un règim alimentari semblant, com ara el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona.
Les dents, completament diferents a les de qualsevol altre mamífer, són formades exclusivament de dentina —l’absència d’esmalt és total— i tenen una forma prismàtica hexagonal El cervell, que pels seus caràcters sembla molt a prop del que havia d’ésser una mamífer primitiu, és molt petit i rudimentari De costums nocturns, té un olfacte molt fi, del qual se serveix per a localitzar l’aliment Anomenat, a vegades, oricterop i porc formiguer, hom el troba en la zona compresa entre el Cap de Bona Esperança i el Sudan
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
morera

Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina