Resultats de la cerca

Estudià a Cambridge Publicà la seva primera novella el 1928, All the Conspirators , però la fama li arribà amb Mr Norris Changes Trains 1935, fruit dels seus anys de professor d’anglès a Berlín 1930-33, així com també és conseqüència d’aquesta experiència Goodbye to Berlin 1939 De les dues novelles sortí el guió del film Cabaret 1972 Naturalitzat nord-americà des del 1940 treballà com a guionista cinematogràfic, s’interessà molt per les religions orientals i escriví Ramakrishna and His Disciples 1965 i My Guru and His Disciple 1980 Amb el poeta Auden escriví unes obres teatrals…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg compositiu, té…

Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre 1367, i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367 fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Es casà…

Visqué a Londres, on aconseguí grans èxits amb les seves marines Amb l’arribada d’Il Canaletto a Anglaterra, conreà les vedute , a les quals donà, però, un caràcter anglès Old London Bridge National Gallery, Londres i Old Westminster Bridge Victoria and Albert Museum, Londres

Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon 1770-72 Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam Heaton House, a Lancashire 1772, Heveingham Hall, a Suffolk ~1790, Godwood House, Sussex 1800, i Borcklesby Mausoleum 1787-94 El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme anglès, i és la figura que…

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en…

És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició

Fou arquebisbe de Canterbury Intervingué en la qüestió del divorci d’ Enric VIII i Caterina d’Aragó i impulsà la separació de l’Església anglesa de la de Roma Treballà intensament per la difusió de la Bíblia en anglès Redactà 1549 i revisà 1552 The Common Prayer Book

S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’Aldeburg