Resultats de la cerca

Generalment és cilíndric, metàllic i de capacitat molt variable des de menys d’un litre fins a alguns centenars de litres El sistema d’expulsió del producte que conté aigua, anhídrid carbònic, pols, etc és molt divers una palanca, la inversió de l’aparell, etc Alguns extintors es posen en funcionament quan la temperatura sobrepassa un cert valor

Consisteix en un cos cilíndric de fusta, recobert de crina i cuir, d’una longitud de 180 cm i una amplada que oscilla entre 35 i 37 cm, i sostingut per quatre peus que poden graduar l’alçada de l’aparell de 100 a 140 cm El cavall amb arcs és equipat amb dos arcs collocats al mig del cilindre, separats entre ells per una distància de 42 a 46 cm, i d’una alçada de 12 cm Serveix per a fer-hi exercicis d’equilibri

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com…

Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor necessaris a la cambra seca i al…

Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió

Pot ésser de flux radial i axial El de flux radial aspira pel centre del rodet i impulsa el gas a través de la carcassa, en direcció tangencial, de forma similar a una bomba centrífuga El de flux axial, gràcies a la inclinació de les pales, transmet al gas un moviment parallel a l’eix de rotació del rodet, de forma similar a un ventilador En general, uns i altres només són utilitzats quan hom no pot installar un aparell d’impulsió al principi de línia, disposició més avantatjosa que no pas la de posar-lo al final, de manera que aspiri

En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…

Les càrregues són classificades en nominals, útils i totals La càrrega nominal és la que pot ésser suportada, teòricament, per un aparell a unes condicions específiques per exemple, les grues tenen una càrrega nominal determinada per a cada posició del braç La càrrega útil és el pes que pot ésser suportat per un aparell, vehicle, etc, a més del propi pes La càrrega total és la suma de la càrrega útil, més la tara

Consisteix bàsicament en un recipient de la part superior del qual parteixen dos tubs, un que va al malalt i l’altre a un aparell que provoca el buit interior del recipient

El funcionament dels més senzills és basat en la combinació d’una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l’aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic També n'hi ha de funcionament electromagnètic Poden anar combinats amb radiotransmissors que comuniquen les dades que obtenen