Resultats de la cerca

Professor de literatura catalana del segle XIX Ha publicat articles d’investigació sobre Verdaguer, J Yxart, J Rubió i Ors, estudis sobre el positivisme a Catalunya amb R Cabré, 2007 i estudis sobre l’obra de Pin i Soler, com J Pin i Soler “Calaix de sastre Aplec de provatures literàries” , Josep Pin i Soler i la novella, 1869-1892 1996, “Epistolari entre Josep Carner i Josep Pin i Soler” dins Epistolari de Josep Caner , 1998, com també “Magnitud i desencís Verdaguer poeta” dins Verdaguer des de Ponent , 2003 i Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000 2003…

Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…

Fundada el 1898 sota la direcció de Víctor Brossa, fou presidida per Josep Maria Folch i Torres 1900, i posteriorment per Eduard Vidal i Riba L’any 1901 van organitzar un acte dedicat a Artur Osona i l’any següent homenatjaren Jacint Verdaguer com a promotor de l’excursionisme d’altura L’any 1902 es fusionà amb dos grups excursionistes de Barcelona anomenats el Sometent i el Renaixement per constituir l’Aplec Catalanista Aquest nou grup mantingué certa activitat en el camp de l’excursionisme científic i divulgatiu, però amb els anys l’activitat va anar decaient i es dissolgué El…

Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i…

És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas

Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver ja n'era el 1771 ho fou també a Sant Benet de Bages Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1786 Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva…

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa,…

Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com…

Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en…