Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
arboricultura
Agronomia
Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
Hom considera l' arboricultura fruitera o fructicultura, l' arboricultura forestal o silvicultura, i l' arboricultura ornamental , que s’ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria
cràcids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gal·liformes, de talla grossa o mitjana, que tenen el bec generalment petit, i les potes, robustes, molts dels quals amb una cresta erèctil.
Contràriament als altres galliformes, fan niu als arbres Hom coneix unes quaranta espècies de cràcids, totes sedentàries, disperses per Amèrica des de Texas fins a l’Argentina
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties
Alcorisa
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, situada al peu de la serra de Molinos, drenat pel Guadalopillo i l’Alchoza.
Mercat comarcal d’una àrea agrícola cereals, oli, vi, arbres fruiters al terme hi ha el pantà de Gallipuén, dedicat al regadiu Petites indústries farinera, de sabó, bòbiles
dendrometria
Botànica
Ciència que estudia la mesura de les dimensions dels arbres, la forma, i l’estimació del volum i del creixement dels arbres i les masses forestals.
potto
Potto
Olliewearn iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus, de la família dels lorísids, d’uns 35 cm de llargada, tret de la cua, que assoleix 5-10 cm, de cos massís, pelatge terrós grisenc o terrós rogenc fosc, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses molt desenvolupades, i cap arrodonit amb els ulls grossos i el musell una mica sortint.
Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial
usnea
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les usneàcies, de tal·lus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar.
Creixen sobre arbres i roques, en llocs humits, sobretot a muntanya Amb el nom de barba de caputxí, són emprades en medicina, puix que contenen un antibiòtic, l’àcid úsnic
Mittelmark
Regió
Comarca de la regió de Brandenburg, Alemanya.
Aproximadament comprèn de Potsdam a Frankfurt de l’Oder, a la gran plana de l’Europa central Té economia agrària bestiar, sègol, blat, bleda-rave, patates, arbres fruiters i forestal
histèrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, d’èlitres molt durs, generalment lluents, i el cos sovint arrodonit amb l’abdomen sortint per darrere a causa del truncament dels èlitres.
Les antenes són doblegades en angle i acabades en maça Tenen potes retràctils Habiten sota les escorces dels arbres, en els excrements, en els cadàvers o bé en els formiguers
bé immoble
Dret
Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).
Hom considera immobles per natura les aigües per incorporació els arbres, edificis, etc per destinació els incorporats permanentment a un immoble estàtua, vivers d’animals, etc, i per accessió d’altres