Resultats de la cerca

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó

Defensa, començà al Palafrugell, amb el qual ascendí a la primera categoria del Campionat de Catalunya 1930-31 Hi jugà fins el 1934 Fitxà pel Sabadell 1934-37 i fou finalista de Copa d’Espanya 1935 Formà part de la selecció catalana en dues ocasions 1935-36 Al final de la guerra s’exilià a França, on romangué en camps de concentració fins que fitxà pel Nimes 1942-47 i després milità en l’Orange Posteriorment marxà a Xile

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

Fou preparador físic, entrenador 1965-67 i president 1978-87 del Club Patí Mollet Durant la seva presidència, el CP Mollet ascendí a divisió d’honor El 1987 fou vocal al Santa Perpètua i al Sentmenat, i presidí el Club Patí Granollers durant tres anys El 1993 tornà al Mollet com a vicepresident i fou reelegit president 2001-09 Cofundà també l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA i en fou vicepresident el 1985

Fundat el 23 de novembre de 1909, nasqué amb la denominació de Club Deportiu L’any 1917 es fusionà amb el Club Velocipedista i amb l’Olímpia FC per crear el Reus Deportiu , que els primers temps tingué una activitat poliesportiva Fou campió de Catalunya de segona categoria l’any 1923 i 1924, i ascendí a la primera categoria B del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil debutà en categoria territorial i l’any 1943 pujà a tercera divisió estatal El 1951, a causa d’una crisi econòmica, es dividí en dues entitats el CF Reus Deportiu, que es dedicà al futbol, i el Reus…

Fundat el 1982, nasqué com un equip escolar del Collegi Públic Sant Pere i Sant Pau l’any 1977 Creà diversos equips de base i el 1984 formà el primer equip sènior El primer president fou Alfonso Periáñez, que es mantingué en el càrrec durant dinou anys La primera temporada guanyà el campionat provincial i pujà a tercera divisió La temporada 1986-87 ascendí a segona divisió i el 1990 s’inaugurà el pavelló municipal on juga habitualment La temporada 1991-92 guanyà el campionat i pujà a primera divisió i la 1995-96, de la mà del tècnic macedoni Vladimir Bogoevski, ascendí…

Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i…

Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular

Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici

Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova