Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Lluís Llobet
Astronomia
Cristianisme
Eclesiàstic i astrònom.
Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743
Clyde William Tombaugh
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Començà a treballar com a assistent a l’observatori Lowell 1929, on adquirí una gran experiència El 1933 descobrí Plutó Professor a la Universitat de Nou Mèxic en 1955-73, entre els seus llibres cal destacar The Search for Small Natural Earth Satellites 1959
Josep de Saragossa i Vilanova
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de…
Vesto Melvin Slipher
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers
Harlow Shapley
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director del Harvard College Observatory 1921-52, la seva principal contribució és la formulació 1916-17 de la llei període-lluminositat , que li permeté mesurar diverses magnituds de l’Univers, com ara la distància del Sol al centre de la Galàxia Els anys vint, féu, juntament amb Slipher i Hubble, les primeres mesures de desplaçaments de línies espectrals cap al vermell, que serviren més tard per a demostrar l’expansió de l’Univers És autor de Star clusters 1930, Flights from Chaos 1930, Galaxies 1943, etc
Bartomeu Antist
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
De família noble, estigué vinculat al cercle interessat per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s XVI La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de los planetas y estrellas València 1580 resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…
Ignasi Puig i Simon
Astronomia
Químic i astrònom.
Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…
Lleonard Ferrer
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690
Edwin Powell Hubble
Edwin Powell Hubble
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina