Resultats de la cerca

Gaudí d’una posició oficial important i fou membre de l’Académie Française 1671 Escriví alguns poemes galants i participà activament en la cèlebre Querelle des Anciens et des Modernes a favor d’aquests darrers Cal cercar la seva obra més important —que el consagrà com a creador de la literatura infantil— en els contes, en prosa i en vers La Belle au bois dormant, Le petit Chaperon Rouge, Le Chat botté, Cendrillon , etc, publicats en el recull titulat Contes de ma mère l’Oye 1697

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

És conegut sobretot per les seves novelles, en les quals es revolta contra la societat burgesa Vipère au poing 1948, La tête contre les murs 1949, Chapeau bas 1963, Le matrimoine 1967, Le cri de la chouette 1972, Ce que je crois 1977, Un feu dévore un autre feu 1978, l’Église verte 1981, Abécedaire 1984, d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit 1988 i Le grand méchant doux 1992 El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973 Fou també Premi Lenin 1980

Començà com a guionista, fins que el 1942 realitzà el primer film, L’assassin habite au 21 Després, amb Le corbeau 1943 i Quai des Orfèvres 1947, es destacà com un dels millors especialistes de la trama policíaca, que utilitzà per a exposar idees pessimistes sobre la societat actual L’any 1953, el premi del festival de Canes per Le salaire de la peur 1952 el consagrà definitivament Realitzà posteriorment Les diaboliques 1955, Le mystère Picasso 1956, La vérité 1960 i La prisonnière 1967, entre d’altres

Rebé formació lingüística i musical, i dirigí el seu primer film, Der Man die zijn haar kort liet knippen 1965, en llengua flamenca Installat temporalment a l’Estat francès, prosseguí la seva reflexió sobre la realitat amb Un soir, un train 1968, Rendez-vous à Bray 1971 i Belle 1973 De retorn al seu país realitzà Een vrouw tussend hond en wolf 1979, To Woody Allen from Europe with Love 1981, Benvenuta 1983, L’oeuvre au noir 1987, 1001 films 1989 i Babel Opera 1999

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff S'ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment de Barcelona Ha publicat Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XV e siècle 1952, la profusament documentada tesi doctoral Barcelone centre économique à l’époque des difficultés 1380-1462 1967, traduïda al català el 1976 i Aux origines des grandes compagnies La Compagnie Catalane de 1302 1975 És professora a la Universitat de Montpeller

Ensenyà literatura francesa als EUA, on es naturalitzà i on residí El 1980 fou la primera dona elegida membre de l’Académie Française A més d’una esplèndida tasca com a traductora Virginia Woolf, HJames, KKavafis, etc, ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig i sobretot la narració i la novella Alexis ou le traité du vain combat 1929, Le coup de grâce 1931, Mémoires d’Hadrien 1951, L’oeuvre au noir 1968, Souvenirs pieux 1974, Anna soror 1981, Comme l’eau qui coule 1982, etc

El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965

Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966

Estudià violí i composició El 1967 participà en la composició Ensemble de Stockhausen Ha publicat els llibres Música española de vanguardia 1970, La música en la España contemporánea 1970, Luis de Pablo Les seves obres principals són Anna Blume 1967, Aura 1968, Necronómicon 1971, L’invitation au voyage 1971, Angelus Novus mahleriana 1971, Vitrail 1969, Nuba 1973, la simfonia Aralar 1977 i un concert coral per a violí i dos cors 1980 És director, des del 1985, del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant