Resultats de la cerca

Conegut per Panxa-ampla , actuà sobretot al Baix Ebre la gent el protegia per la seva popularitat Detingut a França i concedida l’extradició, fou executat

Fundà i dirigí els collegis del Comerç Masnou, 1870, i Manresa, 1877 i de Ribera Barcelona, 1891 Interessat en la calligrafia, és autor de composicions calligràfiques decoratives i inventor de tipus de lletra entre els quals el de la rodona espanyola i d’originals de composició i de traçat Publicà Método racional de escritura inglesa 1890

Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934

Començà estudis de medicina a Montpeller, on s’inicià com a dramaturg i periodista i visqué en diferents èpoques entre Barcelona, Madrid i París, on fou un dels fundadors 1878 de l’Alliance Latine i membre de l’Alliance Scientifique Universelle i de la Societat Etnogràfica Fundà “El Mosquito” 1879 a Barcelona a Madrid collaborà a “La Mañana” i “La Academia” amb articles sobre Barcelona i el món occità, fundà “El Ideal” i collaborà a “El Globo” Reflectí el seu ideari republicà federal a El problema social 1892 i en peces teatrals com Portfolio Mallorquín, o Fantoches políticos 1902 i Tritón, o…

Es doctorà en teologia a València 1765 i fou catedràtic de filosofia des del 1769 seguidor d’Antoni Eiximeno, s’oposà al corrent escolàstic i conreà un humanisme eclèctic Institutiones philosophiae , 1768 De bonis et malis peripateticis , 1769 El 1770 Carles III el nomenà cosmògraf major d’Índies i anà a Madrid Designat cronista d’Indies 1775, el 1779 el rei li encomanà la confecció d’una Historia del Nuevo Mundo En publicà una part, des del 1492 al 1500 1793 la resta romangué inèdita Per a escriure-la reuní una extensa biblioteca sobre aquest tema, la qual després fou comprada per la…

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig,  7×7=49 1983 i…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…

Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc

Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més enllà dels…

Feu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona Feu collaboracions poètiques i periodístiques a La Renaixensa  i La Veu del Montserrat , entre d’altres El 1923 publicà Versos cristians   Als anys vint, s’aplegaren les seves Poesies , de tema religiós, en un quadern de la collecció “Lectura Popular”