Resultats de la cerca
Es mostren 1005 resultats
Frejús
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
És situada a tocar del massís de l’Esterel, dominant la desembocadura de l’Argens i comunica amb la mar per un estret canal de 2 km de llargada El 1959 la ruptura de la resclosa del pantà de Malpasset inundà i destruí els barris baixos de la ciutat Té fàbriques de ciment, camps de tabac i petites mines de carbó Estació balneària Del seu passat antic Forum Iulii , fundat per Juli Cèsar, i seu episcopal des del segle IV conserva restes molt notables un amfiteatre, un teatre, un aqüeducte i un baptisteri del segle V La catedral i el claustre són dels segles XII-XIII
Faenza
La catedral de Faenza, obra de Giuliano de Maiano (s XV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Ravenna, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada en una plana, prop de l’aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Conserva aspectes de la ciutat romana Faventia , de planta rectangular, dividida en quatre barris les muralles són del 1456, quan era feu dels Manfredi El 1501 s’incorporà als Estats Pontificis Fou greument bombardejada durant la Segona Guerra Mundial Entre els seus monuments cal destacar l’ajuntament, del segle XIII, reconstruït, la catedral, projectada per Giuliano da Maiano i començada el 1474, amb la façana inacabada, i el museu de ceràmica La ciutat és famosa per la ceràmica indústria que tingué el seu millor moment al segle XV, que rep el nom de faiança Té també indústria…
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies…
disco
Música
Estil musical nascut a la meitat dels anys setanta a partir del soul i el funk que s’escoltaven als clubs i les discoteques gais.
També en foren pioners els clubs de barris marginals de població negra Amb les discoteques nasqueren els disc-jockeys , encarregats de posar discos amb poques cançons però molt llargues, amb les quals es podien fer tot tipus de mescles La popularitat de la música disco arribà amb la banda sonora del film Saturday Night Fever 1977, interpretada pels Bee Gees Altres artistes importants foren D Summer, Chic, Village People, D Ross, Earth, Wind & Fire, Boney M i Pet Shop Boys Els anys vuitanta l’estil disco s’estengué i es transformà en altres gèneres basats en el ball com el…
el Besòs i el Maresme
Barri
Barri del districte de Sant Martí (Barcelona), que inclou els antics barris anomenats el Besòs i el Maresme.
La nova divisió administrativa fou aprovada el desembre del 2006
la Verneda i la Pau
Barri
Barri del districte de Sant Martí (Barcelona), que inclou els antics barris de la Verneda i la Pau.
La nova divisió administrativa fou aprovada el desembre del 2006 Comprèn el territori situat entre la Gran Via de les Corts Catalanes, al S, la Via Trajana, a l’E, la Ronda de Sant Martí, al N, i el carrer de Cantàbria, al W
Benicalap
Districte
Districte de la ciutat de València, situat al nord-oest del municipi.
Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat
Ronda
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, a Andalusia.
Situada a uns 720 m d’altitud, a la Serranía de Ronda, és travessada pel Guadalevín per una gorja de 80 m de profunditat, anomenada Tajo, i que la separa en dos barris Dedicada sobretot a l’agricultura cereals, és centre comercial i mercat comarcal La ramaderia cavalls, sobretot hi és en decadència La ciutat conserva vestigis de l’època musulmana, tots del s XIV uns banys, una casa, dues portes de l’antiga muralla L’església major s XVI fou bastida damunt l’antiga mesquita s XIII-XIV La famosa plaça de Ioraus és del s XVIII, així com el pont sobre el Tajo, obra de JMartínez de…
Minneapolis

Spoonbridge and Cherry, destacat monument de Minneapolis
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, vora el Mississipí.
Juntament amb Saint Paul , a l’altra vora del riu, forma una conurbació Twin Cities Metropolitan Area que té 3500000 h 2009 Predominen a la planta urbana els barris ortogonals, típics de les ciutats nord-americanes del centre i l’oest La ciutat compta amb uns vint llacs integrats en el traçat urbà Centre comercial d’una àrea de conreu blader extensiu, connectada per una extensa xarxa ferroviària amb Chicago i la costa del Pacífic Indústria de maquinària agrícola, alimentària, de material elèctric, instruments de precisió i material de transport Seu de la Universitat de…
poblat ibèric de la Moleta del Remei

Poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina