Resultats de la cerca

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però,…

Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarossa, a Pere de Mura Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga

Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…

Es casà 1381 amb Arquimbald de Grailly En morir el seu germà Mateu I de Foix sense fills 1398, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta A partir d’aleshores, el vescomtat català de Castellbò restà minimitzat dins dels dominis dels Foix

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…

Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir 1978 de L…