Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
grèvol
Grèvol
© Xevi Varela
Botànica
Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies, de 2 a 10 m d’alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil·lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells.
Fruits del grèvol © Xevi Varela Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
El cicle cretaci superior al marge oriental d’Ibèria
Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi ha fases d’…
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
ullastre de frare
Ullastre de frare
Xemenendura (cc-by-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alt, de fulles estretament o amplament linears, blanquinoses al revers, de capítols solitaris i llargament pedunculats, amb les flors grogues i poc aparents, i amb les bràctees externes reflexes, i de fruits en aqueni amb vil·là.
Es fa en prats d’albellatge i en roquissars, a la regió mediterrània
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals