Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de dret pel teatre debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar 1944, Misión blanca de Jde Orduña, 1945 i, sobretot, Locura de amor 1948 Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment Posteriorment destacà en films com Deseada 1950, La hermana San Sulpicio de Lluís Lúcia, 1953, Boy of the Dolphin 1957 amb Sofia Loren i Alan Ladd, Abismos de pasión , de Buñuel, La venganza 1958, de Bardem i d’altres També actuà en televisió

Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes

Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per al Diccionari…

Començà a competir amb l’Ignis de Montcada el 1965 Es mantingué actiu fins els 27 anys i guanyà les voltes a Girona i Toledo, el Trofeu Mossèn Borràs i el Campionat de Catalunya Posteriorment entrà com a director esportiu dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona, i participà en l’organització de curses de l’entitat com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Treballà per al club barceloní fins el 1986, que entrà com a director de l’equip professional Colchón CR, on treballà amb ciclistes com José Luis Laguía i Álvaro Pino

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys

L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les Empreses…

Figuratiu i dotat d’un gran domini del dibuix, conreà la figura especialment el nu al carbó i la natura morta Féu nombroses exposicions, que la crítica remarcà favorablement, i la seva obra fou adquirida per colleccionistes d’arreu del món Retratà personalitats com ara Enric Borràs, Eugeni II, de l’antiga dinastia Làscaris Comnè de Grècia i Bizanci, Pau Casals i Picasso El 1991 fou fundada la Pinacoteca Lluís Gallart, inclosa dins del Museu-Arxiu de Calella, que conté més de mil obres seves La resta és repartida en museus i en colleccions a Zuric, Ginebra, Munic, Estocolm, Nova York i altres…

Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura

A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres obres, Prolegómenos de clínica médica 1838…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs