Resultats de la cerca

Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965

L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure…

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…

Els caps eren fets amb fibres vegetals, sobretot cànem actualment els més emprats són els de fibres artificials, els quals són formats torcent aquestes, en el sentit d’esquerra a dreta, per constituir una filàstica , que, en ésser torçuda amb d’altres, de dreta a esquerra, formen un cordó , que, torçut amb d’altres, d’esquerra a dreta, formen una guindaressa , que, torçuda amb dues més, de dreta a esquerra, formen un calabrot Els caps de fibres artificials, especialment les guindaresses, poden portar un cordó com a ànima, per a impedir que al seu interior resti un espai buit

Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km

essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère

La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris

És un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany El conjunt d’enters amb l’operació addició és un subgrup del grup additiu de nombres racionals Si hom divideix l’ordre de G grup per l’ordre de H, el quocient és anomenat índex de H en G o, simplement, índex de H Segons el teorema de Lagrange, si un grup G té ordre finit i H és qualsevol subgrup de G, l’ordre de G és el producte de l’ordre de H per l’índex de H

Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit

Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p ,…