Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)
Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen,…
Sant Fruitós (el Port de la Selva)
Art romànic
La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780, que el futur fundador de…
Santa Maria de Bonrepòs (la Morera de Montsant)
Art romànic
Antic monestir cistercenc femení situat al sud-est de la Morera de Montsant, a l’indret de l’actual mas de Sant Blai Cal cercar el seu origen amb posterioritat al 1170, quan al lloc es creà un eremitori que a la darreria del segle va entrar en conflicte amb l’acabat de crear monestir d’Escaladei L’any 1203 s’arribà a un acord i sembla que els ermitans de Bonrepòs van passar a integrar-se a la cartoixa l’any següent Bonrepòs aleshores va ser donat pels ermitans a Pere Balb i la seva esposa Guillema per tal de bastir-hi un nou monestir De resultes d’aquesta donació, a l’entorn del 1215, Santa…
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…
Sant Andriu de Fenolhet
Aquesta església és la parròquia del poble de Fenolhet conegut ara com la Vilassa, als peus del castell del mateix nom L’edifici actual fou beneït el 1904, però és el successor d’un altre de molt més antic, que es trobava un centenar de metres més al S, contigu al cementiri parroquial El primer esment de l’església es troba en la butlla que el papa Sergi IV va atorgar l’any 1011 al monestir de Sant Pèire de Fenolhet, acabat de fundar Era una de les esglésies que formaven part de la seva dotació inicial L’església conserva tres capitells amb decoració escultòrica que s’atribueixen…
Santa Maria de Bell-lloc o Belloc (Elna)
Art romànic
Situada a la Vila Alta, una butlla del papa Romà adreçada al bisbe Riculf I, del 15 d’octubre del 897, precisava que aquesta església “havia estat construïda per una dona anomenada Anastàsia, cognominada la Mare Mater ” Aquesta podria ser la germana de l’emperador Constantí I, fillastra de santa Helena i tia de l’emperador Constant I assassinat a Elna, on s’havia refugiat fugint dels partidaris de Magnenci, l’any 350 Aquesta església, designada al segle XI amb el nom de Santa Maria de ipso Pujo 1042 i, més tard, amb el de Santa Maria de Belloc, hauria estat reconstruïda al segle…
Santa Maria de Vingrau
Art romànic
Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova…
Adrià IV
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolas Breakspear, únic papa anglès de la història (1154-59).
Demanà l’ajut de Frederic Barba-roja contra Guillem I de Sicília i Arnaldo de Brescia, condemnat per ell a mort El 1155 coronà emperador Barba-roja, però l’any següent, abandonat del seu aliat, hagué de reconèixer el reialme sicilià El 1158 regulà les relacions del nou estat catalanoaragonès amb l’Església i concedí privilegis a Ramon Berenguer IV, tot eximint-lo dels convenis amb els ordes militars que pretenien Aragó Els projectes de Barba-roja sobre Itàlia provocaren l’aliança contra aquest del papa amb Bizanci, Milà i Sicília Adrià morí quan es disposava a excomunicar l’emperador Hom li…
Frujà
Cristianisme
Bisbe de Vic (972-993).
Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als…
Hildesind
Cristianisme
Primer abat de Sant Pere de Rodes.
Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un viatge a Roma, on el papa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina